SORTIDA DE CINQUÈ AL PARC ASTRONÒMIC DEL MONTSEC

NOSALTRES, ÀGER I EL CEL

Els beneficis de poder retrobar-nos amb més de mitja (gairebé completa) normalitat després dels mesos de dura pandèmia i, a la vegada, de poder descobrir un entorn d’enorme magnificència com és ara l’observatori del Parc Astronòmic del Montsec són, evidentment, incalculables, difícilment mesurables.
La jornada de sortida escolar que avui ha portat les nostres alumnes i els nostres alumnes de Cinquè curs a recórrer experimentalment el cel d’Àger i un fragment significatiu de l’univers, sota el paraigua d’una cúpula mòbil, de telescopis ben calibrats i d’una aula taller ben condicionada, ha estat generosament aprofitada i espremuda. Tothom ha establert un vincle molt directe amb conceptes i procediments àmpliament treballats a l’escola, entomats amb gran implicació participativa. Des de l’observació de l’estructura solar en directe, passant pel viatge al planetari a través de nebuloses, endinsant-nos en un viatge astral que ens ha portat per tota la Via Làctia, arribant als confins de l’univers primigeni i acabant amb la creació d’un rellotge de sol, les experiències pedagògiques, ben conduïdes per especialistes del Parc i docents, han enriquit l’imaginari de noies i nois. Una jornada excepcional amanida, a més a més, amb el regal d’un firmament vestit de sol, amb el vol lliure dels parapents sobre el llenç del Montsec, amb el cel a tocar… Una delícia!
Haver pogut compartir trajecte, cançons, àpats i moltes estones plegats ens ha fet, segurament, una mica més grans, una mica més còmplices en aquesta òrbita formativa personal.
Més o menys propers o distants en les nostres diferències, la força de gravetat de la il.lusió amb què hem entomat aquesta primera experiència externa del cicle ens ha fet, amb tota seguretat, coincidents en el nostre destí.
Un cop més, seguim aprenent junts.